9 d’oct. 2012

PASTÍS DE XOCOLATA I MORES

Un divendres, poc abans de plegar de la feina rebo una trucada inesperada, la sogra!!! 
- Escolta, si no et va bé..no, eh??!!! però...(quan la conversa comença així pots esperar-te el pitjor)...puc comptar amb tu per a que em facis un pastís ?? 

Allò no era només un pastís com tampoc era una pregunta! 

La iaia Mè, aquell divendres celebrava els 60 anys i em trucava ni més ni menys per a que li fes el pastís d'aniversari per a una vintena de persones!! A les 14:00 del migdia i amb el temps just d'anar a casa, dinar, buscar la canalla al cole, facturar-ne algun a extraescolars, comprar i ser a les 19:00 amb tot fet a la seva festa!!!

....però per la sogra, això i el que calgui!!!

Sort que la trucada me la va fer des d'un súper i la vaig bombardejar a ingredients sense saber quin pastís faria ni què em faria falta. Un batec accelerat em bombava sang a raig convertint el cap en una olla a pressió.

Vaig recordar que al mes passat, a la Recepta del 15 havíem tocat xocolata i allà vaig anar a espetegar mentre el cap m'anava a mil. Finalment, vaig recordar que a coure coulants, la Laura havia penjat un pastís que feia sovint per aniversaris i sobretaules. Me'l vaig mirar i un cop més, sense posar seny, vaig decidir que el provaria. 

Sempre em passa el mateix! quan tinc algun compromís no faig mai cap plat que tingui per la mà, sempre aprofito per a provar coses noves....soc un temerari i no escarmentaré fins que provoqui alguna catàstrofe!!!

Així doncs, amb el permís de la Laura, ens caldrà: 
Pel pa de pessic vaig fer el clàssic 3, 2, 1 amb cacau: 
3 de farina, 2 de sucre, 1 iogurt de llimona, 1/2 pot de iogurt d'oli d'oliva, 3 ous i 1 sobre de llevat en pols, 2 pots de iogurt de cacau soluble en pols. 
Ho batem tot ben batut, ho posem en un motlle amb mantega i farina i enfornem amb el forn pre-escalfat a 150º durant 30'.

Mentrestant, per la cobertura ens caldrà
500 ml de nata líquida per muntar, 1 got de llet (no tenia sencera i vaig posar semi desnatada), 1 sobre de flam en pols de quatre racions, 250gr. de xocolata de postres/cobertura, mitja rajola de xocolata negra 75% i un sobre de cafè soluble.

Escalfem la nata i la llet en un cassó. Quan comenci a fumejar, aboquem el sobre de flam amb la xocolata amb la xocolata de postres i la xocolata negra. Remenem sovint per a que es fongui i no faci grumolls. Quan estigui tot desfet, tanquem el foc i afegim el sobre de cafè soluble (si hagués tingut una mica de conyac, n'hi hagués posat un rajolí...). Traiem el cassó dels fogons i deixem que es vagi refredant.

Per últim, el farciment el vaig fer amb melmelada de mores que encara tenia a la nevera de la darrera collita.

El muntatge sembla senzill però em va portar més d'un ensurt! Anem a pams:
En primer lloc tallem el pastís en dues fines làmines que serviran per la base (la resta del pastís per a l'esmorzar de l'endemà). Cobrim les dues planxes amb la melmelada de mores, tapem i ho tornem a emmotllar. 
Quan la cobertura estigui tèbia, l'afegim al motlle i deixem que continuï perdent temperatura.

Jo vaig fer servir un motlle de silicona perquè no en tenia cap altre i tenia el seriós dubte de com treure el pastís del motlle sense fer malbé la cobertura amb textura de flam consistent. Estava clar que si ho feia en fred, em carregaria el pastís i la "gracieta" del gendre cuiner faria història. Així que després de donar-hi voltes, vaig decidir posar el pastís al congelador la màxima estona possible per a guanyar rigidesa i poder doblegar la silicona sense marcar excessivament la cobertura i ...voilà!, va sortir perfecte!

Com que els hi havia encarregat decoració de pastisseria, la vaig aprofitar per a fer el seixanta i escampar els "cagarrinus de xocolata" que diuen els nanos.


Com veureu, la proposta la vaig "tunejar" una mica canviant l'albercoc per mores, el formatge grec per un normal de llimona i no vaig posar ametlles. Per a la cobertura vaig afegir també un sobre de cafè soluble i mitja rajola de xocolata negra 75%. Tots aquests canvis van ser perquè no tenia l'ingredient proposat i perquè vaig pensar que la cobertura tindria més gust de xocolata. Com que a la Mè també li apassiona la xocolata doncs "dues tasses"!!!

Bé, prova superada però el proper cop, em sembla que tiraré de clàssics i menys pressió!!!
El Jan gestionant el pastís amb el mocador de la Mè

De fet, tothom va coincidir que era el millor pastís que jo havia fet...(tot i que tampoc n'he fet tants) i el que és més bèstia és que l'Anna, l'experta familiar en pastisseria, em va donar més que un aprovat ...a mi que passo dels dolços, quines coses!!!

Així doncs, va valdre la pena i tenir la sogra contenta sempre és una bona inversió!!!


12 comentaris:

  1. Vinga jordi! Quin pastís més bo!!! La teva sogra devia quedar contenta per força! I més si ha llegit totes aquestes peripècies que et van fer decidir per aquest pastisset tan bo... he he Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla ser que la sogra està contenta "sine die" hahahaha
      Gràcies guapa!

      Elimina
  2. un aprovat no! et vaig donar Matrícula!! Volem repetiiiiir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans però, repetirem els que vas fer tu a l'Aniversari del Toni ;-) Allò sí que era..."superior"
      Petonarros

      Elimina
  3. Per la sogra es fa el que calgui, oi? :)
    Ja imagino els nervis i el compromís, je je je...
    Però te'n vas sortir molt bé, sobretot de desemotllar el pastís del motlle de silicona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nervis és poc....estava insuportable!!! qui em mana a mi fotre'm en aquests jardinets.

      Elimina
  4. Trobo que te'n vas sortir genial. M'ha agradat molt la teva versió. Estic molt contenta de que te'n fixessis en el meu pastís. La veritat és que jo l'he fet moltes vegades i sempre queda genial. I accepta molts canvis com tu bé has provat. Gràcies i enhorabona per l'èxit!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre Laura!!! per mi és un honor aquestes quatre ratlles...Els canvis més aviat obligats però d'això es tracta, no? d'adaptar-se
      Mil gràcieeeees

      Elimina
  5. Anònim9/10/12

    Estimat Beuma
    Jo et puc dir que el pastis d´aniversari era bo, molt bo. No se si portava mores, però el conjunt era de nota!
    Jaume

    ResponElimina
  6. Jajajajaja!!! Jordi m'has fet passar una bona estona llegint les teves peripècies per fer feliç la sogra! Ja pot estar contenta de tenir un gendre com tu!!!
    Ja et vaig dir a FB que vas fer bé apostant per la Laura de Coure Coulants a part de saber-ne un pou és Terrassenca! Per tant bona raça! ;)
    La teva versió del pastís ha d'estar súper bona també!!

    Molts petons Beuma (m'ha fet gràcia això de Beuma! xD)!!!!

    ResponElimina
  7. uf! ja veig que no sóc la única temerària que fa receptes per primer cop quan té un munt de gent a qui alimentar! Potser és que en el fons ens agrada l'adrenalina que ens provoca no saber si ens quedarà bé o no...

    Definitivament aquest pastís t'ha quedat de meravella!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  8. Pataume, ja saps...sempre pots fer com ta germana i encarregar-lo!...si pot ser amb una mica més de temps, clar! ;-)

    Sílvia, la gent em diu Beuma, Beumix, Beumalix, Baumer... Tu ja t'has estrentat!!! m'encanta. Petons

    Gemma, els friquicuiners tenim l'adn temerari. Segur que si ens expliquem la vida flipem!! hehehehe.

    ResponElimina

Si comentes com a Anònim recorda a signar!!!
...passats uns dies, torna a llegir les respostes ;-)